Dilluns 18.
Ja hem arribat!!
Després de repartir-nos les habitacions i d'instalar-nos a Can Massagué (és a dir, anar a la piscina a provar la temperatura de l'aigua) vam estar una estoneta (re-)coneixent als companys i companyes nous o que feia temps que no vèiem.Amb tanta activitat ens va venir la gana i ... ves per on, la cuinera ho tenia tot ben pensat: ens tenia enllestit un fantàstic i nutritiu dinar.
Tan nutritiu que era necessari dormir una mica per pair-lo ... però ... com que no ens coneixíem prou, encara, vam aprofitar l'estona per xerrar una mica més.
En aquest primer assaig ens vam enfrontar, per primer cop, a les obres que farem sonar com mai al concert del proper diumenge (que queda a anys llum de distància, encara, però que es va acostant ... mica en mica).
La tarda sempre és un moment d'impàs, mentre arriba i no arriba el joc de nit, s'ha d'emplenar d'alguna forma. Una de les millors maneres és berenar i jugar una estona amb els companys/-es a jocs suggerents i divertits com figa, el joc dels petons i d'altres "superhits" de les estades. I ... així ho vam fer: menjar i jugar amb germanor.
Tanta frenètica activitat va tornar a fer-nos venir la gana.La cuinera, que continuava al cas, s'ho va currar molt: ens va fer un sopar per llepar-nos els dits.
I per fi, en el núúúúmero 1, el joc de nit esperadíssim. Que, per mantenir l'aura de misteri, no explicarem aquí i ara... Haureu de preguntar-ho a la vintena de bandidus quan retornin a les seves llars.
Heu de saber que un bandidu és tot aquell músic que participa a les estades d'Estiu a Banda.
Després a dormir (amb alguna xerradeta fora d'hores, com sempre) però tot molt normal. I a veure que passarà dimarts.
Continuarà...
Dimarts 19
Bon dia!!
Bé, bon dia però un despertar "diferent i complicat".
Diferent perquè ha sonat la Margarideta a toc de flabiol i tamborí.
I ... complicat perqué els llençols s'enganxen (però es poden separar sense que ningú prengui mal).
Bé, amb els ulls tancadets ens endrecem els embolics de cabells i les perruques i passem a esmorzar.
Tot i anar panxacontents no tots estem prou actius.
Sort en tenim, però de la Laia i la Judit que ens han fet bellugar l'esquelet a ritme de variadíssimes músiques i un taller de respiració, respectivament.
- I ara què?
- A vejam, les colònies són musicals, oi?
- Doncs ara: Música.
Però, com va dir una vegada una escola francesa que confia molt en el google translator, música d'habitació (altrament de cambra) on donem tot el que podem donar (ep, musicalment!!!).
Per relaxar hem intentat anar a la piscina, però ... fracàs absolut...
És curiós, però en aquestes contrades hi ha un contrast meteorològic important:
passem del sol més ardent i lluent a una tarda ennuvolada i de xirimiri o "calabobos" en 0,2 segons que no ens deixa gaudir del merescut descans pre-dinar i acaba per fer-nos córrer amunt i avall, de la casa a la piscina i de la piscina a la casa.
Així doncs com que també fem exercici, se'ns desperta el cuc de la gana i cal anar-lo a alimentar.
Dinar, sobretaula amb jocs diversos i algun assassí romàntic (20 víctimes en 24 hores) que mata amb petons a la galta quan ningú mira, i super-mega-ultra-hiper assaig de banda per acabar la jornada musical del dia, i berenar.
- I ara què fem, i ara què fem ???
- Silenci hiperactius, que sinó calleu 2 segons, no ho podreu escoltar.
- Però, ara què farem ?
- Ara prepararem l'uniforme de l'esdeveniment que farà tremolar Breda i voltants.
No podia ser d'una altra manera. Aigua calenta, tints, samareta blanca (per poc temps) i uns quants nusos estratègics us fan preveure que no serà un uniforme convencional, oi?
-Tenim gana!!!
- A sopar !!!
Tornem a menjar exquisides viandes (a que sembla que ens engreixarem un munt?).
I per acabar la jornada un concurs televisiu.
Després, el poble se'n va a dormir.
Fins demà (o l'altre, que internet és un bé escàs a la muntanya...)
Continuarà...
Dimecres 20
Dijous 21
Ves per on Xavalla és un grup que fa danses d’arreu del món que tenen per músics en Dani Guisado (percussió), Jan Fité (contrabaix), Magalí Sala (violí), Albert Garcia (guitarra) i la Marta Vila (mestra de danses).
Dimarts 19
Bon dia!!
Bé, bon dia però un despertar "diferent i complicat".
Diferent perquè ha sonat la Margarideta a toc de flabiol i tamborí.
I ... complicat perqué els llençols s'enganxen (però es poden separar sense que ningú prengui mal).
Bé, amb els ulls tancadets ens endrecem els embolics de cabells i les perruques i passem a esmorzar.
Tot i anar panxacontents no tots estem prou actius.
Sort en tenim, però de la Laia i la Judit que ens han fet bellugar l'esquelet a ritme de variadíssimes músiques i un taller de respiració, respectivament.
- I ara què?
- A vejam, les colònies són musicals, oi?
- Doncs ara: Música.
Però, com va dir una vegada una escola francesa que confia molt en el google translator, música d'habitació (altrament de cambra) on donem tot el que podem donar (ep, musicalment!!!).
Per relaxar hem intentat anar a la piscina, però ... fracàs absolut...
És curiós, però en aquestes contrades hi ha un contrast meteorològic important:
passem del sol més ardent i lluent a una tarda ennuvolada i de xirimiri o "calabobos" en 0,2 segons que no ens deixa gaudir del merescut descans pre-dinar i acaba per fer-nos córrer amunt i avall, de la casa a la piscina i de la piscina a la casa.
Així doncs com que també fem exercici, se'ns desperta el cuc de la gana i cal anar-lo a alimentar.
- I ara què fem, i ara què fem ???
- Silenci hiperactius, que sinó calleu 2 segons, no ho podreu escoltar.
- Però, ara què farem ?
- Ara prepararem l'uniforme de l'esdeveniment que farà tremolar Breda i voltants.
No podia ser d'una altra manera. Aigua calenta, tints, samareta blanca (per poc temps) i uns quants nusos estratègics us fan preveure que no serà un uniforme convencional, oi?
-Tenim gana!!!
- A sopar !!!
Tornem a menjar exquisides viandes (a que sembla que ens engreixarem un munt?).
I per acabar la jornada un concurs televisiu.
Després, el poble se'n va a dormir.
Fins demà (o l'altre, que internet és un bé escàs a la muntanya...)
Continuarà...
Dimecres 20
Upalí upalà és hora de llevar-se
s’ha acabat dormir.
Bon dia al so d’acordió diatònic: la Polca d’ours , el Ball dels set salts i la Polca de la Laia (estrena mundial).
Canvi de plans o de programa. Si als millors concerts de les millors orquestres es produeixen canvis de programa ... a les estades dels estius a Banda ... també.
Avui anem a la muntanya. Bé, ja hi som, però anirem més amunt encara. Pujarem al Castell de Montsoriu.
Esmorzem, agafem cantimplores i ens calcem les xiruques.
I si ens falta motivació l’Arnau i la Marta ens han preparat un joc de pistes per pujar muntanya amunt més de pressa encara. Objectiu: arribar al castell de Montsoriu sense perdre’s pels 30.000 trencalls, camins i dreceres que hi ha des de Can Massaguer fins a dalt del Castell.
La pujada es fa segons totes les previsions de temps i de temps: 1 hora de caminada per senders i un sol radiant i poc lluït fins el dia d’avui.
A dalt ens hem fet una foto per testimoniar l’objectiu assolit.
La baixada ha estat afortunada: ningú ha pres mal. Cap esgarrinxada, cap entrebancada, ni cap relliscada amb cop de cul final a terra.
Premi desitjat: bany refrescant (l’aigua és força freda) a la piscina SENSE núvols. VISCAAAAAA!!!!!!
Dinem i temps lliure. Per fi hi ha una mica de llibertat sense monitors, ni profes de música: uns juguem al Llop, altres fem trenes i braçalets, altres fan petar la xerrada ...
... i a les 4 de la tarda sant Tornem-hi, patró dels assajos. La cosa ja comença a agafar cos i forma; de fet, que tremolin els de la filharmònica de Berlín!!!
A les 6 ... pa amb nocilla . Quin marrón: acabem amb els morros ben enxocolatats...
Els uniformes del diumenge fan molt goig.
Jocs de tarda: improvisem mirant el director i experimentem amb els volums dels instruments.
Ep !!! a mitja tarda ens arriba la notícia del dia: els de la vila de Can Massaguer de Dalt (les colònies de l’esplai El Cucut de Cerdanyola del Vallès) estan de Festa Major i ens han demanat per anar a tocar. Doncs ho farem, i amb il·lusió !!!
Anem sopar i després d’escombrar el menjador agafem els faristols de cercavila, l’instrument i a cap a la Festa Major dels companys de la casa de colònies.
El bolo de la Banda és un exitàs: Amparito Roca, Cumbanchero, Cachita i Caçafantasmes ... Ens han fet l’onada, aplaudiments i crits de NO N’HI HA PROU, NO N’HI HA PROU!!!!
Ah, i els músics s’ho han passat d’allò més bé.
No hem acabat encara. Falta el joc de nit: saber trobar diferents sons d’instruments de banda enmig del bosc amb nocturnitat.
- És un fagot o un conill ?
- Calla que em penso que és un senglar!!!
- No que és un dinosaure!!!
- Casum dena, si és el trombó!!!
Ara, sí. Ja n’hi ha prou. A dormir!!! Sobretot els monitors i els profes, que ja tenim una edat.
Bona nit, i demà més ...
Dijous 21
Booooooooooooooon diiiiiiiiiiiiiiia!!!!!!!!!!!!!!!
al so del gong (també conegut per tam-tam). (vegeu el vídeo)
Algú ha dit que els ensurts escurcen la vida, però la resposta que se li ha donat és la següent:
- Doncs lleva’t i aprofita el dia.
... i tots s’han llevat xirois i amb energia.
Després d’esmorzar fem els tallers de treball corporal i el de respiració amb la Laia i la Judit.
En acabar enllacem amb els grups de música de cambra.
Piscina amb sol, però amb estones de núvol.
Hem de dir que aquí a Can Massaguer s’està iniciant una nova modalitat d’esport aquàtic: llançament de tovallola (a dins de la piscina, és clar). Hem de dir que hi ha grans figures. A veure si endevineu qui són ? Nois o noies ? Doncs hi ha de tot!!!
Dinem i temps lliure.
... i a les 4 de la tarda sant Tornem-hi, patró dels assajos. Això sona una passada ... ara cal fer els pianos i els pianíssims. Ah, i també els silencis, els de la partitura, també. Aquesta canalla ja han agafat molta confiança, han fet amics i amigues a dojo i ja no respecten com el primer dia els compassos de silenci, que els feien molt bé.
A les 6 ... pa amb paté, i anem a jugar.
El joc d’avui es tracta de trobar l’arma del crim que s'ha comès a la casa... Si voleu també el podeu deduir vosaltres des de casa ...
Les dades són:
- John Shore
- C D X L
- Dins l’imaginari animal potser astorats sobreviuen ornitorrincs.
De quina arma es tracta?
Penseu que els nois i noies NO han tingut accés a cap font d’informació digital, escrita, gràfica ni oral de cap persona. Ho han hagut de deduir sols en grups de 3.
Què, ho esbrineu ? Si no ho sabeu, us haureu d’esperar fins diumenge i esperar que els vostres fills/-es us ho confessin.
Anem sopar i ball de nit amb Xavalla.
Ves per on Xavalla és un grup que fa danses d’arreu del món que tenen per músics en Dani Guisado (percussió), Jan Fité (contrabaix), Magalí Sala (violí), Albert Garcia (guitarra) i la Marta Vila (mestra de danses). Quina festassa i quin tip de ballar: rotllanes, rengleres, salts, coordinació corporal i de parelles.
Hem acabat cantant el Bona nit (Pets), Boig per tu (Sau), el Waka – waka (Shakira), Sense tu (anònim televisiu ...).
... i finalment hem anat a dormir, avui però, una mica més suats i sobats.
Bona nit, i demà més ...
